Més fràgil que una bombolla

A Espanya, les vides de milers de persones estan exposades a les conseqüències del col·lapse de la bombolla immobiliària. Només el 2012, s’han iniciat més de 65.000 execucions hipotecàries, amb una mitjana de 115 desnonaments al dia.

«Més fràgils que una bombolla» presenta les històries de divuit famílies de les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid afectades per la crisi hipotecària. Són històries que desvelen trajectòries diferents, però que s’acaben trobant al carrer, just al davant del portal de casa seva. Històries de persones que viuen sota l’amenaça de quedar-se soles, només acompanyades per les restes d’una llar fracturada.

Aquesta sèrie de retrats és el resultat d’un procés d’apropament antropològic a la realitat de les famílies, seguides en l’espai privat de la seva llar, com també en la seva participació en les dinàmiques públiques de la densa xarxa de les PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), el moviment pel dret a l’habitatge del qual tots ells formen part.

En les mirades dels protagonistes pren forma una imatge dramàtica de la societat espanyola contemporània, feta d’unions trencades, negocis fallits, malalties i estafes financeres.Tot això es cristal·litza en els trets de nens amb un futur ja compromès, adults convertits forçosament en adolescents i persones grans que, tanmateix, són massa joves per considerar-se no productives en la societat actual.

Històries de vulnerabilitat social on el fil conductor és la desesperació per la recerca frustrada del treball perdut i pels milers d’euros en deutes hipotecaris que encara els constrenyen, fins i tot després de la pèrdua del seu habitatge. Una desesperació, tanmateix, que no vol resignar-se a la impotència o a l’abandonament del difícil camí de conscienciació col·lectiva cap a l’esperança i una idea diferent de justícia social.

Les trajectòries d’aquestes persones acaben sent el mirall d’un país marcat profundament per les contradiccions econòmiques i socials de la contemporaneïtat. La seva dignitat i el desig d’assolir una segona oportunitat són el que queda d’una desgraciada promesa d’abundància que no es va complir.

Andrea Lolicato 2013